lunes, 26 de enero de 2015

“Els fruits saborosos”, V. LES PERES JOVENETES, de Josep Carner

V. LES PERES JOVENETES

¡Ai la petita Ixenia, volumble com l'amor,
que vols que et creguin muda, la boca ben estreta,
i ta mirada xiscla tan fort com l'oreneta
dessota les pestanyes, serrell del teu candor!

Quan obres la finestra, ja tot el món és clar;
l'olor que t'esperava del roserar, tremola;
la llum et pren la cara i pel teu cos rodola
i ta rialla dins un raig de sol se'n va.

I quan el cel és d'or i cada cosa invita
en el camí i el marge i el tros, sobtadament
sents una esgarrifança del goig d'ésser vivent,
l'esguard xipollejant en la llum infinita.

¡Ah si les albes roses i els branquillons d'abril
i el sol de l'ocellada i el riu que s'adelera
poguessin lliberar-te, tu sola, tu primera,
de topar mai el dol, Ixena, més gentil
que les primeres peres que es fan acolorades
llavors que tant s'atarda el sol per la vessant;
les peres jovenetes, penjant extasiadas
de cabre justes, dintre la boca d'un infant!

Josep Carner




V. LAS PERAS JOVENCITAS

¡Ay mi pequeña Igenia, voluble como amor,
que quieres crean muda, la boquita apretada,
y tu mirada chilla fuerte cual golondrina
bajo suaves pestañas, flequillo de candor!

Cuando abres tu ventana, todo el mundo está claro;
olor que te esperaba de rosaleda, tiembla;
la luz toma tu cara, por tu cuerpo resbala,
y tu risa se va en un rayo de sol.

Y cuando el cielo es de oro y cada cosa invita
en la senda y el margen y el campo, repentina
sientes escalofríos del gozo de estar viva,
la vista chapoteando en la luz infinita.

¡Ah si las albas rosas y las ramas de abril
y el ruido de bandadas y el río que desala
pudieran liberarte, tú sola, tú primera,
de encontrar nunca el luto, Igenia, más gentil

que las primeras peras que son coloreadas
cuando tanto se atrasa el sol por la ladera;
las peras jovencitas, colgando extaxiadas
de caber justo, dentro de una boca infantil.

Josep Carner
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario