NECROFÍLIA de Maria-Mercè Marçal (La germana, la extranjera, 1981-1984)

NECROFÍLIA

Et j’aimerai ta mort dans la nuit de la mer.

RENÉE VIVIEN

He volgut fer l’amor amb el cadàver

d’aquella primavera mal colgada

pels còmplices volgudament maldestres

de l’assassí, comprats de sotamà.

Damunt la neu, per l’erm sense confins,

sense rastre de fita ni senyals

que assenderessin el meu pas, he fet

un camí blanc de roses torturades,

fressat només per l’ala de la nit,

fins a trobar-te: tu, l’ocell encara

convulsament agònic, sota els peus

de sanguinaris cavalls sense brida

que, folls, t’arrossegaven sobre el fang.

Perquè he gosat mirar-te fit a fit

i besar-te la boca sense bleix

perversament voraç, dent contra dent,

i enfonsar-te en la mort a cops de bes

i sentir-me vivent contra el teu glaç,

cec, xuclava el teu mirall sagnant.

I ara els cucs rauen, sorneguers, la seda

………erta dels meus ulls.

Maria-Mercè Marçal (La germana, la extranjera, 1981-1984)

NECROFILIA

Et j’aimerai ta mort dans la nuit de la mer.

(Y amaré tu muerte en la noche del mar.)

RENÉE VIVIEN

He querido hacer el amor con el cadáver

de aquella primavera mal enterrada

por los cómplices intencionadamente torpes

del asesino, comprados bajo mano.

Sobre la nieve, por el páramo sin confines,

sin rastro de hito ni señales

que encaminasen mis pasos, he hecho

un camino blanco de rosas torturadas,

trillado solo por el ala de la noche,

hasta encontrarte: tú, el pájaro aún

colvulsamente agónico, bajo los pies

de sanguinarios caballos sin brida

que, locos, te arrastran sobre el barro.

Porque me he atrevido a mirarte fijamente

y besarte la boca sin resuello

perversamente voraz, diente contra diente,

y hundirte en la muerte a golpes de beso

y sentirme viva contra tu hielo,

ciego, me sorbía tu espejo sangriento.

Y ahora los gusanos raen, socarrones, la seda

......... yerta de mis ojos.

Maria-Mercè Marçal (La germana, la extranjera, 1981-1984)

(Versión de Pedro Casas Serra)