domingo, 16 de junio de 2019

He canviat set cops la pell com una serp... de Maria-Mercè Marçal (La germana, la extranjera, 1981-1984)

He canviat set cops la pell com una serp
i encara repto entorn de l’arbre de teu nom
esculpit tenaçment, m’enrosco entre els seus peus
i em faig minvant de lluna per fer-li pedestal.
Hostal parat a l’ocell sense rumb,
desafiant el temps que cau, segat,
mentre em creixen set voltes els cabells,
set cops el verd al capciró de boges
primaveres tal volta inabastables
que no saben temptar-me: gos fidel
al regust de la mort, servil escorta,
insensible a la pluja, al vent que xiula
i em vol empènyer lluny, ben cuirassada
rere l’ombra que em ferma, i els ulls fits
en la claror que falca el meu exili.

He canviat set cops la pell, com una serp.

Maria-Mercè Marçal (La germana, la extranjera, 1981-1984)



He cambiado siete veces la piel como una serpiente
y aún repto en torno al árbol de tu nombre
esculpido tenazmente, me enrosco entre sus pies
y me hago luna menguante para serle pedestal.
Hostal dispuesto para el pájaro sin rumbo,
desafiando el tiempo que cae, segado,
mientras me crece siete veces el cabello,
siete veces el verde en el final de locas
primaveras quizás inalcanzables
que no saben tentarme: perro fiel
al sabor de la muerte, servil escolta,
insensible a la lluvia, al viento que silba
y me quiere empujar lejos, bien acorazada
tras la sombra que me sujeta, y los ojos fijos
en la claridad que cuña mi exilio.

He cambiado siete veces la piel, como una serpiente.

Maria-Mercè Marçal (La germana, la extranjera, 1981-1984)
(Versión de Pedro Casas Serra)


No hay comentarios:

Publicar un comentario