lunes, 4 de febrero de 2019

"T’espera l’escorpí al cap d’aquest raval." de Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)

VIII

T’espera l’escorpí al cap d’aquest raval.
L’agulló li fa mal, pel verí suïcida.
Acorralat pel foc – ball de mort nupcial -
s’esbat sota la runa de la torre salsida.

Es podreixen les fulles. Desfeta tardoral
del bosc dreçat, altiu, al viu de la ferida.
Escarabats s’embosquen pel laberint astral
que arrenca de l’estrall i mena a la florida.

T’espera l’escorpí i l’ona entenebrida.
Fes fora els teraranys que et senyen el portal!
No et sens negat al gorg que porta el nom de vida?

Sega el llibant que et tesa! I, per camins de sal,
abraça’m com un aigua que ignora el ritual,
cabdellats a l’arrel del torrent sense brida!

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)



VIII

Te espera el escorpión al final del suburbio.
El aguijón le duele, por el veneno suicida.
Acorralado por el fuego - baile de muerte nupcial -
se agita bajo los escombros de la torre abatida.

Se pudren las hojas. Derrota otoñal
del bosque erguido, altivo, al borde de la herida.
Escarabajos se emboscan por el laberinto astral
que surge del estrago y lleva a la floración.

Te espera el escorpión y la ola ennegrecida.
¡Quita las telarañas que sellan el portal!
¿No te sientes ahogado en la poza que se llama vida?

¡Corta la cuerda que te tensa! Y, por caminos de sal,
abrázame como agua que ignora el ritual,
¡ovillados al venero del torrente sin brida!

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario