jueves, 28 de febrero de 2019

"SI EL MAR TINGUÉS BARANES" de Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)

II. SET CANÇONS ESPARSES
I UN ROMANÇ


I

SI EL MAR TINGUÉS BARANES

Si o mar tivera barandas…
ROSALIA DE CASTRO

Si el mar tingués baranes
i el tomb del cel mollons
prou sabria on cercar-te,
mes no hi vindria, no.

Si pogués posar en gàbia
el plomatge del foc.
Si el vent tingués andanes,
brides i estrep el cor.

Si pogués alçar tanques
al jardí de l’amor,
prou sabria on cercar-te,
mes no hi vindria, no.

No ho sents? S’obren les portes,
portes i porticons.
La pluja trenca ribes,
finestres i balcons!

I és aquí on jo et cerco,
no sé per què ni com,
dins la nit esmolada,
com la tempesta el torb.

Pel mar sense baranes,
pel cel sense mollons.

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)




II. SIETE CANCIONES SUELTAS
Y UN ROMANCE


I

SI EL MAR TUVIERA BARANDILLAS

Si o mar tivera barandas…
ROSALIA DE CASTRO

Si el mar tuviera barandillas
y el camino del cielo mojones
bien sabría donde buscarte,
mas no iría, no.

Si pudiera meter en una jaula
el plumaje del fuego.
Si el viento tuviera andenes,
bridas y estribo el corazón.

Si pudiera alzar vallas
al jardín del amor,
bien sabría donde buscarte,
mas no iría, no.

¿Oyes? Se abren las puertas,
las puertas y postigos.
¡La lluvia rompe orillas,
ventanas y balcones!

Y aquí es donde te busco,
no sé por qué ni cómo,
en la noche afilada,
como la tormenta el vendaval.

Por el mar sin barandillas,
por el cielo sin mojones.

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario