sábado, 16 de febrero de 2019

"ADÉU AL MASCLE!" de Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)

XVIII

ADÉU AL MASCLE!

¿Per què t’afues, dret, cap a la mort petita
que t’assetja al tombant d’aquest paisatge clos?
Per què signes amb foc l’escala del rellotge?
No. Vine com un riu traginador de llunes!

Allargassa’t a pler sota els tendals de boira.
Saluda els brins de l’herb, l’olor del pa, l’argila.
Afilera palets en copes sense fons.
Esfilagarsa’t, dolç, pels sellons i les ribes.

Sargantana voraç, beu-te el sol i la pluja,
la flonjor de la llana que recaptes dels núvols,
el viu dels cavallets del dimoni, el silenci
i els tresors que l’atzar congria a les recues.

I emmiralla’m, obert, des del pou fins al delta,
on oblidem l’ençà, negats d’amor i d’aigua.

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)



XVIII

¡ADIÓS AL MACHO!

¿Por qué te aguzas, tieso, hacia la pequeña muerte
que te acosa a la vuelta de este paisaje cerrado?
¿Por qué firmas con fuego la escala del reloj?
No. ¡Ven como un río arriero de lunas!

Estírate a tus anchas bajo toldos de niebla.
Saluda hojas de hierba, olor a pan, a arcilla.
Alinea guijarros en copas sin final.
Deshiláchate, dulce, por jamugas y orillas.

Lagartija voraz, bébete sol y lluvia,
blandura de la lana que colectas de nubes,
viveza de caballitos del diablo, silencio
y dones que el azar acumula en las recuas.

Y refléjame, abierto, desde el pozo hasta el delta,
donde olvidemos el aquí, ahogados de amor y de agua.

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario