viernes, 22 de febrero de 2019

"L’amor és l’assassí de la meva ombra:" de Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)

III

L’amor és l’assassí de la meva ombra:
la punta del paraigua encara sagna.
Pertot la pluja a vela i rem s’estagna
i em vol desfer de ròssec i pesombra.

Però no pot. Que l’ombra i l’arma tosca
que l’enfila m’estaquen a la rasa
on l’aigua es va podrint i el corc té casa.
On, viu, l’estrall a cor negat s’embosca.

En va esgarrapo murs i el pont desert
que alça el meu xiscle entre la lluna i jo.
Rellisco avall, pel llast que em fa ressò.

I si l’ull, franc, mossega el cel obert,
lividament l’arrenca de la vida
l’udol de la meva ombra corferida.

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)



III

El amor es el asesino de mi sombra:
la punta del paraguas aún sangra.
Doquiera la lluvia a vela y remo se estanca
y me quiere librar de carga y pesadumbre.

Pero no puede. Pues la sombra y el arma tosca
que la dirige me estacan en la zanja
donde el agua se pudre y la carcoma habita.
Donde, vivo, el estrago con corazón ahogado se embosca.

En vano araño muros y el desierto puente
que alza mi grito entre la luna y yo.
Resbalo, por el lastre que me hace eco.

Y si el ojo, franco, muerde el cielo abierto,
lívidamente lo arranca de la vida
el aullido de mi sombra malherida.

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario