sábado, 2 de febrero de 2019

"Rastrejo els sots del sorral del teu cos." de Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)

VI

Rastrejo els sots del sorral del teu cos.
Veus com la mar hi carreteja estrelles?
Sóc un forcat de peixos de colors
que empaiten l’ombra de seda de la lluna.

La llengua talla: és l’ala d’un tauró.
El foc mossega les genives del dia.
Entre les dents floreixen els coralls.
L’aigua és la xarxa que ens ha parat l’amor.

El freu és ple d’ampolles amb missatges.
Volen gavines entre les nostres illes.
Set colors doblegats han fet un pont.
Núvols ben avinguts una escala nevada.

Alces castells al sorral del meu cos
i ara la mar recobra les estrelles.

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)


VI

Rastreo los hoyos del arenal de tu cuerpo.
¿Ves cómo la mar acarrea estrellas?
Soy un tridente de peces de colores
que persiguen la sombra de seda de la luna.

La lengua corta: es la aleta de un tiburón.
El fuego muerde las encías del día.
Entre los dientes florecen los corales.
El agua es la red que nos ha dispuesto el amor.

El canal está lleno de botellas con mensajes.
Vuelan gaviotas entre nuestras islas.
Siete colores doblados han formado un puente.
Nubes bien avenidas una escalera nevada.

Alzas castillos en el arenal de mi cuerpo
y ahora el mar recobra las estrellas.

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario