“SÓLLER” de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Imitació del foc, 1938)

SÓLLER

A Robert F. Massanet

El cel prepara secrets
murmuris de mandarina.
I les riberes del vent
esgarrien taronjades.

Jo tasto vergers. M'ajec
damunt valls encoixinades.
Les fulles alcen frescor
i aixequen ventalls de gràcia,
cortinatges de perfum,
cortesies tremolades.
L'oratge pinta perfils
de caramel dins l'oratge.
El cabell se m'ha esbullat
i tinc l'ombra capgirada.
El sucre de l'aire em fa
pessigolles a la cara,
amb confitures de flor
i xarops d'esgarrifança.
Unes cuixes de marquesa
em repassen l'espinada.
Quan el setí es torna gel,
sembla que es faci de flama.
El vicari compareix
amb un vas de llet glaçada.
La suor de les aixelles
li travessa la sotana.

Barcelona, novembre 1937.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Imitació del foc, 1938)


SÓLLER

A Robert F. Massanet

El cielo urde secretos
murmullos de mandarina.
Y las riberas del viento
descarrían naranjadas.

Pruebo vergeles. Me tiendo
sobre vegas acolchadas.
Las hojas alzan frescura,
izan abanos de gracia,
cortinajes de perfume,
cortesías asustadas.
El aire pinta perfiles
de caramelo en sus alas.
Se me ha enredado el cabello
y mi sombra está cambiada.
Lo dulce del viento me hace
cosquillas sobre la cara,
con confituras de flor
y jarabes de espantada.
Unos muslos de marquesa
recorren toda mi espalda.
Cuando el satén torna hielo,
parece hacerse de llama.
El vicario comparece
con vaso de leche helada.
El sudor de las axilas
le atraviesa la sotana.

Barcelona, noviembre 1937.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel
(Versión de Pedro Casas Serra)