viernes, 11 de noviembre de 2016

“OH PERESA DEL AIRE...” de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Imitació del foc, 1938)

OH PERESA DEL AIRE...

Oh peresa del aire, com es bada
la mel, la seda i el vellut diàfan
dels núvols que s'arboren i s'agafen
a la roda del cel il.luminada!

La cambra de les ombres s'endomassa
amb aquella claror i aquella flaire
desfeta en l'alenada lleu de l'aire
aturat en el núvol gris que passa.

Tots els batecs del vent són en desmai,
absents d'aquesta terra meva, morta,
i nomésjo sento fremir l'espai,

remotíssim, d'una ala que s'emporta
-flames del cel al cel, tumult, esglai-
a l'alta solitud la veu més forta.

Palma, 1935.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Imitació del foc, 1938)



¡OH PEREZA DEL AIRE...!

¡Oh pereza del aire, como encanta
seda, miel y el belludo diáfano
de nubes que tremolan y se agarran
a la rueda del cielo iluminada!

La estancia de las sombras se tapiza
con aquel resplandor y aquel olor
deshecho en el aliento leve de aire
detenido en la nube gris que pasa.

Los latidos del viento se desmayan,
ausentes de esta tierra mía, muerta,
y solo yo temblar siento el espacio,

remoto, de una ala que se lleva
-llamas del cielo al cielo, turba, miedo-
a la alta soledad la voz más fuerte.

Palma, 1935.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario