“MEDALLONS” de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (poema no integrado en libro)

MEDALLONS

A Joaquim M. Bover

Guaitant per la finestra el sol d’estiu
daurava els pergamins, ja moridor;
reintella la pols i mig somriu
un cavaller antic dins la foscor.

Vora la taula vella de l’arxiu,
ell, assegut, fruïa la dolçor
del document trobat que tant li diu ...
Oh fam sagrada de l’historiador!

Alça els ulls i descansa un breu moment
imaginant el llibre que vindrà
i la dedicatòria més pomposa;

i mentres el sol tomba,lentament,
va desxifrant el fil de la confosa
història i pensa en un gloriós demà.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (poema no integrado en libro)



MEDALLONES

A Joaquim M. Bover

Viendo por la ventana el sol de estío
dorar el pergamino, ya mortal;
sacude el polvo y se sonríe a medias
un caballero anciano en la penumbra.

Junto a la vieja mesa del archivo,
él, sentado, gozaba la dulzura
del documento hallado aclarador...
¡Oh hambre sacra del historiador!

Alza los ojos y descansa un poco
imaginando el libro que vendrá
y la dedicatoria más pomposa;

y mientras el sol cae, lentamente,
va descifrando el hilo de la abstrusa
historia y piensa el futuro glorioso.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel
(Versión de Pedro Casas Serra)