“RONDA AMB FANTASMES” de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Imitació del foc, 1938)

RONDA AMB FANTASMES

A E.Nicol

Les filles del silenci present i vigilant
em porten sempre a la perversa llunyania,
saben el meu espant, el meu instant d'espant,
d'isolament, melanconia i agonia.

Oh ciutat dels terrors! Entre les avingudes
estèrils -arbres lívids de la tardor!- viuré
l'hora impura de les aspres angúnies mudes,
amb la por de morir tot sol en el carrer.

Terror entre les sales buides, quan veig el llit
amb el mort, viu entre els llençols, i serenades
a la plaça i remor de ganivets, enfora,

més terrible per tantes coses endevinades
durant la fuga, per les fosques, allà on plora
l'esquelet mossegat pels gossos de la nit.

Palma, estiu 1935.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Imitació del foc, 1938)



RONDA CON FANTASMAS

A E.Nicol

Las hijas del silencio presente y vigilante
me llevan siempre a la perversa lejanía,
conocen mi espanto, mi instante de espanto,
de aislamiento, melancolía y agonía.

¡Oh ciudad de terrores! Entre las avenidas
estériles -¡árboles lívidos del otoño!- viviré
la hora impura de las ásperas congojas mudas,
con el miedo de morir solo en la calle.

Terror entre las salas vacías, cuando veo la cama
con el muerto, vivo entre las sábanas, y serenatas
en la plaza y rumor de cuchillos, afuera,

más terrible por tantas cosas adivinadas
durante la fuga, por las oscuridades, en donde llora
el esqueleto mordido por los perros de la noche.

Palma, verano 1935.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel
(Versión de Pedro Casas Serra)