“PLUJA BRODADA” de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Imitació del foc, 1938)

PLUJA BRODADA

Balla damunt la terra
i s'afina, la fina
esgarrifada. Brilla,
renovellada, neta.

Irisa el gris. Rebota
miralls d'ella mateixa,
perdurable de vidre,
despòtica de pedra.

Xarxes lleus, febres primes
l'agafen, l'extenuen,
agonitzant de corbes,
embriaga de puntes.

I ella perfila curts
laberints de fretura,
brins d'aigua, rams de vent,
fugacitats d'agulla

Barcelona, febrer 1937.

Bartomeu Roselló-Pòrcel (Imitació del foc, 1938)


LLUVIA BORDADA

Baila sobre la tierra
y se afina, la fina
tembladerilla. Brilla,
recuperada, limpia.

Irisa el gris. Rebota
espejos de ella misma,
perdurable de vidrio,
despótica de piedra.

Red leve, finas fiebres
la cogen, la extenúan,
agónica de curvas,
embriagada de encajes.

Y ella perfila cortos
laberintos de ausencia,
hebras de agua, de viento,
brevedades de aguja

Barcelona, febrero 1937.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel
(Versión de Pedro Casas Serra)