miércoles, 2 de noviembre de 2016

“A UNA DAMA QUE ES PENTINAVA DARRERA UNA REIXA EN TEMPS DE VICENÇ GARCIA” de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Imitació del foc, 1938)

A UNA DAMA QUE ES PENTINAVA DARRERA UNA REIXA
EN TEMPS DE VICENÇ GARCIA

Amor, senyor de l'ampla monarquia
que publica el clavell i el foc proclama
en l'ardor de la galta i en la flama
de l'exaltació que l'aire cria,

els cabells de finíssima atzabeja
en el combat de vori que pentina
perú de lliris i de llunes mina,
ornament de les neus, dels ors enveja,
treu de la reixa, i que la saborosa
feina del bes, batalla graciosa
del córrer d'unes cames despullades,

deixi les verdes herbes alterades.
Oh desmai en les tiges onejants
de marbres, ceres, roses bategants!

Barcelona, maig 1935.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Imitació del foc, 1938)


A UNA DAMA QUE SE PEINABA DETRÁS DE UNA REJA
EN TIEMPOS DE VICENÇ GARCIA

Amor, señor de la ancha monarquía
que publica el clavel y ardor proclama
en el calor de la mejilla y llama
de la exacerbación que el aire cria,

cabellos de finísimo azabache
en el combate de marfil que peina
perú de lirios y de lunas mina,
ornato de las nieves, de oro envidia,
sácalos de la reja, y que el sabroso
afán del beso, combatir gracioso
del correr de unas piernas despojadas,

deje las verdes hierbas alteradas.
¡Oh desmayo en los tallos ondulantes
de mármol, ceras, rosas palpitantes!

Barcelona, mayo 1935.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario