“Els fruits saborosos”, XI. LES CIRERES INGÈNUES, de Josep Carner

XI. LES CIRERES INGÈNUES

Mena els infants Pantídia per la verdor del prat
un dia clar de juny, obert de bat a bat:
hi ha flors a cada marge i el cel és innocent;
la pols mateixa, quan es mou, és resplendent.

I criden els infants en blanca volior,
i canten i s'empaiten dellà de les passeres.
Del cirerer ni veuen l'ombreig i l'abundor;
mil boques a tot riure, l'esclat de les cireres.

Al cor de l'arbre, hissada sobre els herbatges molls,
la mare, penjarelles de foc posa en senalla
i vora seu convoca els cants i la batalla:
-Per al que vingui tot seguit hi ha dos penjolls-

I n'heuen tots, i fugen d'uns vímets a l'abric,
i tot seguit adornen les càndides orelles:
o nas i boca es pinten d'unes regors vermelles
de llurs dentetes d'esquirol en el fadic.

Tot sol, amb les cireres s'alegra el més infant,
i en ses mans bellament saltironen i dansen,
¡i quin obrir-se els ulls que miren, i no es cansen,
les joies de l'estiu que tenen al davant!

La mare el va collir, l'alçà a la llum del dia
i el féu, contra del cor, lloat i beneït:
-L'un vol la vanitat, l'altre cerca el profit;
el benaventurat és qui pren l'alegria.

Josep Carner



XI. LAS CEREZAS INGENUAS

Van Pantídia y los niños por el verde del prado
un claro día de junio, amplio de par en par:
hay flores en los márgenes y el cielo es inocente;
el polvo mismo está, al moverse, esplendente.

Y gritan los pequeños en su blanca bandada,
y cantan y se alcanzan tras de las pasarelas.
Del cerezo no observan ni sombra ni abundancia;
mil bocas que se ríen, explosión de cerezas.

Dentro del árbol mismo, sobre hierbas mojadas,
la madre, echa pendientes de fuego en el capazo
y a su lado convoca los cantos y batallas:
-Para el que venga pronto tengo yo dos pendientes-

Y van todos, y escapan de un cobijo de mimbres,
y enseguida se adornan las cándidas orejas:
o se pintan la boca con regaduras rojas
que agudos dientecillos de ardilla hacen brotar.

Solo, con las cerezas se alegra el más pequeño,
y en sus manos con gracia dan piruetas y danzan,
¡y cómo abre los ojos que ven, y no se cansan,
las joyas del verano que se encuentran delante!

La madre lo cogió, lo alzó a la luz del día
y lo hizo, contra el pecho, alabado y bendito:
-Quiere uno vanidad, otro busca provecho;
es bienaventurado quien elige alegría.

Josep Carner
(Versión de Pedro Casas Serra)