"Potser un altre infinit" de Màrius Torres

Qu'est-ce qu'un homme dans l'infini?
Pascal

Tremolosa mesura de dolor, vida obscura
dels homes, ¿qué ets, doncs, als ulls de l'infinit?
-Potser una flama pàl.lida que s'acreix i perdura
d'oblidar la misèria que li fa d'esperit.

-Potser un altre infinit d'ambició més pura,
que guarda tantes llàgrimes com estrelles la nit.-
Si només el miracle de ser una criatura,
Senyor, no em duu als teus peus, joiós i enfervorit,

l'invencible inifinit que al meu ésser s'atansa
acoloreixi en el meu cor de confiança
l'amarga meravella de viure i de sofrir.

-Si cap, en una gota d'aigua límpida i blava,
el vertigen de llum dels espais sense fi
on Tu comences, on la meva ànima acaba!-

Màrius Torres



Quizá otro infinito

Temblorosa medida de dolor, vida oscura
de los hombres, ¿qué eres a ojos del infinito?
-Quizá una llama pálida que se acrece y perdura
de olvidar la miseria que le hace de espíritu.

-Quizá otro infinito de una ambición más pura,
que guarda tantas lágrimas como estrellas la noche.-
Si no es tan sólo ser, Señor, tu criatura,
lo que a tus pies me lleva, con gozo y con fervor,

invencible infinito que hasta mí ser se acerca
coloree en mi pecho de plena confianza
la amarga maravilla de vivir y sufrir.

¡Si cabe en una lágrima tan límpida y azul
el vértigo de luz del espacio sin fin
donde Tú sólo empiezas, donde mi alma se acaba!-

Màrius Torres
(Versión de Pedro Casas Serra)