"Joia d'amor" de Màrius Torres

A la Maria
"Durch Leiden. Freude!"
Beethoven

Si tingués tantes llàgrimes com estrelles la nit
i cada una em fes llum en una amor distinta,
ni jo ni les amors, errants per l'infinit,
no feríem durar l'última estrella extinta...

Ara, tenint una ànima per una amor només,
sé que puc viure encare quan ja no hi hagi estrelles,
perquè la meva vida, solitària com és,
és plena de la Llum que resplandeix en elles.

Joia d'Amor, tu dónes als nervis del meu braç
la força radiant que als miracles ordena!
-Si, quan estenc uns dits de tenebra i de glaç
fins al laberint d'òrbites d'aquesta nit serena,

puc escriure, amb els astres més límpids i més alts,
la joia de l'Amor que ens fa sentir immortals.

Màrius Torres



Alegría de amor

Si poseyera lágrimas como estrellas la noche
y cada una diera luz a un amor distinto,
ni yo ni los amores, errantes por el cielo,
haríamos durar la última estrella extinta...

Teniendo un alma, ahora, sólo para un amor,
sé que puedo vivir cuando ya no haya estrellas,
porque mi vida, aún, solitaria como es,
está llena de Luz que resplandece en ellas.

¡Alegría de Amor, tu le das a mi brazo
la fuerza esplendorosa que ordena los milagros!
Si, cuando extiendo unos dedos de tiniebla y de hielo
hasta el circo de órbitas de esta noche serena,

puedo escribir, con astros más altos y más límpidos,
del Amor la alegría que nos hace inmortales.

Màrius Torres
(versión de Pedro Casas Serra)