"Els núvols" de Màrius Torres

Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d'aquests matins
passen sense l'angúnia de cap ànima a dins...

Matins de març, on sembla que la vida comenci
i nosaltres tornem, verges en el silenci,

a l'esperança del primer dia del món!
Els núvols fan el cel més blau i més pregon.

Somni de l'aigua! Entorn de la seva peresa,
l'aire els dona una forma gairebé per sorpresa,

un límit en l'atzur. Fàcil com la cançó
del flaviol als llavis, plens de sol, del pastor,

la seva ombra camina sobre l'aigua captiva
dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,

penso, en veure'ls passar, per quin caprici els déus
fan i desfan per sempre meravelles tan breus...

Màrius Torres



Las nubes

Blanco sobre el azul, las nubes, por el cielo
pasan sin la ansiedad de ningún alma dentro...

¿Días de marzo, donde parece que la vida
comience y nosotros volvemos, en silencio,

a la esperanza del primer día del mundo!
Las nubes dan un cielo más azul y profundo.

¡Sueño del agua! En torno a su pereza,
les da el aire una forma que es casi por sorpresa,

límite en el azul. Fácil como en los labios,
soleados del pastor, resuena el caramillo,

su sombra se encamina sobre el agua cautiva
de ríos, lagos, mares... Y yo, desde la orilla,

pienso, al verlas pasar, que los dioses, si hacen,
para siempre deshacen maravillas tan breves...

Màrius Torres
(versión de Pedro Casas Serra)