"La galerna i el llamp, el torb i la tempesta..." de Màrius Torres

La galerna i el llamp, el torb i la tempesta,
sobre l'ample terrer l'han combatut a ras.
-La flor de l'esperança, minúscula i tenaç,
color dels nostres somnis, únicament hi resta!-

Entre les runes, sobre els fogars extingits,
enlaira el seu perfum, secret com la pregària;
i pella poc a poc, viva mà solitària,
els quatre rastres dels cavallers maleïts...

Car tan profundament la seva arrel s'allarga
que floriria encare si aquesta terra amarga
un dia fos coberta d'una crosta de sal.

Però l'alè de Déu novament hi circula!
I, granant en silenci les espigues del mal,
ella traurà forment del jull i la cugula.

Màrius Torres



La galerna y el rayo, la nieve y la tormenta,
sobre el ancho terruño la han combatido a ras.
-¡La flor de la esperanza, minúscula y tenaz,
color de nuestros sueños, únicamente queda!-

Entre viejas ruinas, sobre hogares extintos,
eleva su perfume, cual secreta oración;
y cubre poco a poco, su mano solitaria,
el rastro de los cuatro caballeros malditos...

Pues tan profundamente sus raíces se alargan
que crecería igual aunque esta tierra amarga
fuera un día cubierta de una costra de sal.

¡Pero el soplo de Dios nuevamente circula!
Y, granando en silencio las espigas del mal,
ella sacará trigo del joyo y la ballueca.

Màrius Torres
(versión de Pedro Casas Serra)