"Couperin, a l'hivern" de Màrius Torres

Com un cel blanc, damunt els arbres adormits,
els encongeix les branques,
una mica de fred a les puntes dels dits
ens fa veure les tecles més blanques.

Però en la febre pàl.lida dels teus palmells infants,
ni freda ni poruga
la música comença, i et salta, entre les mans,
un ocell que palpita i que juga.

Màgic ocell! L'hivern, vençut pel seu encís,
fa tres passes enrera.
Quan mor, amb el silenci jo torno, més feliç,
de més lluny que d'una primavera.

Màrius Torres (Setembre, 1938)


Couperin, en invierno

Como, sobre los árboles dormidos, un cielo blanco
les encoje las ramas,
un poco de frío en la punta de los dedos
nos hace ver las teclas más blancas.

Mas en la fiebre pálida de tus pequeñas palmas,
ni fría ni miedosa
la música comienza, y salta, entre tus manos,
un pájaro que palpita y que juega.

¡Mágico pájaro! El invierno, vencido por su encanto,
retrocede tres pasos.
Cuando muere, vuelvo con el silencio, más feliz,
de más lejos que de una primavera.

Màrius Torres
(Versión de Pedro Casas Serra)