“La gesta dels estels”, NOCTURN, de Joan Salvat-Papasseit

NOCTURN

—com un fantasma estès
i graponer per terra
s'allargassa mon ombra si em segueix la farola

de tant com s'allargassa semblo una xemeneia
tot jo fet de mahons
….............................sota la son que em pesa


—ara el plat de la lluna ha caigut d'un teulat
cèrcol prim de paper:
ha caigut i s'esberla

corre més que no jo si li encercava el pas

s'ha menjat tots els gossos
i ha fet mon ombra enrera


—la lluna s'ha estimbat
per la porta del gat
…...........................del forn de pa de casa:
demà en menjaré llesques
amb la nata ensucrada


—el son me té el cor pres
que EL COIXI M'ENLLUERNA 

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

*

NOCTURNO

—como un fantasma extendido
y torpe por el suelo
se alarga mi sombra si me sigue la farola

de tanto alargarse parezco una chimenea
hecho todo de ladrillos
….................................bajo el sueño que me pesa

—ahora el plato de la luna ha caído de un tejado
aro delgado de papel:
ha caído y se quiebra

corre más que yo si le persigo

se ha comido todos los perros
y ha dejado mi sombra atrás

—la luna se ha despeñado
por la gatera
….................del horno de pan de casa:
mañana comeré rebanadas
con nata azucarada


—el sueño me ha robado el corazón
que LA ALMOHADA ME DESLUMBRA 

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

(Versión de Pedro Casas Serra)