sábado, 7 de agosto de 2021

Corrandes de Barcelona

 

CORRANDES DE BARCELONA

Un tsunami ha irromput a la ciutat
en forma de pandèmia.
Fins on arribaran els seus efectes?
Sembla que ningú ho sap.

Es busquen responsables del fatal
instant que omple d'angoixa;
i molts ho atribueixen a l'actual
govern municipal.

La cara a alguns se'ls ha posat quadrada
de tant mirar pantalles;
de velles efusions sols ha restat
virtual abraçada.

La gent és desgraciada, li han robat
la joia i el somriure;
el desànim s'escampa pels carrers,
l'alegria ha marxat.

Els avis tenen por a la malaltia
i no surten de casa;
estan tancats amb pany i forrellat
i no obren ni a sa tia.

La tristesa s'estén entre el jovent,
no n'hi ha qui trobi feina;
esperances de tindre un bon present
se les ha endut el vent.

La mala llet impera, han acabat
les il·lusions suara;
la situació és negre i en el cel
un núvol s'ha instal·lat.

Què coi ha ocorregut, ens hem quedat
com una estàtua egípcia:
esmaperduts, caps moixos i abatuts
i el cos paralitzat.

Vivíem a vessar d’una arrogància
que ens ha sigut funesta;
d'aquell somni tan dolç hem despertat
sense massa elegància.

No perdem més el temps, és el moment
de posar-nos les piles;
no mirem el passat que és a l'esquena,
endeguem el present.

Pere Casas Serra (11-06-2021)



COPLAS DE BARCELONA


Un tsunami ha irrumpido en la ciudad

en forma de pandemia.

¿A dónde llegarán sus consecuencias?

Nadie sabe ¿verdad?


Se buscan responsables del fatal

instante de inquietud,

y muchos lo atribuyen a la actual

gestión municipal.


La cara a algunos les quedó cuadrada

de tanto ver pantallas;

de viejas efusiones solo resta

imagen enmarcada.


La gente es desgraciada, le han robado

la dicha y la sonrisa;

el desaliento campa por las calles,

la alegría ha marchado.


Los viejos temen la virología

y no salen de casa,

recluidos en su hogar a cal y canto

no le abren ni a su tía.


La tristeza se extiende entre los jóvenes,

nadie tiene trabajo;

la ilusión de tener un buen presente

se la ha llevado el viento.


La mala leche impera, se acabaron

todas las esperanzas,

la situación es negra y en el cielo

las nubes se instalaron.


Mas ¿qué es lo que ha pasado? Hemos quedado

como una estatua egipcia:

desconcertados, mustios y abatidos

y hasta paralizados.


Vivíamos henchidos de arrogancia

que resultó funesta;

de aquel sueño tan dulce despertamos

exentos de elegancia.


No perdamos el tiempo inútilmente

de ponernos las pilas,

de dejar el pasado a nuestra espalda,

de emprender el presente.


Pedro Casas Serra (11-06-2021)

No hay comentarios:

Publicar un comentario