miércoles, 30 de diciembre de 2020

ÚTER de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

ÚTER

Ja fa unes quantes hores que és aquí.
Parts del seu cos, no les més íntimes
però parts del seu cos, s'han escampat
i repartit pels quatre o vint cantons
d'aquesta cambra. I ara visc
tot encledat dins la cosa que estimo.
Un moviment que faig, i que m'estira
enllà del meu replec, toca una mitja
o una sabata o un jersei o una faldilla:
les partions de la terra que és meva. 

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)


ÚTERO

Hace ya unas cuántas horas que está aquí.
Partes de su cuerpo, no las más íntimas
pero partes de su cuerpo, se han esparcido
y repartido por los cuatro o veinte lados
de esta habitación. Y ahora vivo
encerrado dentro de la cosa que amo.
Un movimiento que hago, y que me estira
fuera de mi rincón, toca una media
o un zapato o un jersey o una falda:
los linderos de la tierra que es mía.

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario