domingo, 27 de diciembre de 2020

SIGNE de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

SIGNE

Quin pinzell d’orient
obeïu, que us dibuixa
un signe de carícia?
Ratlles d’un cos i un altre
no es destrien. Deixeu
que us avingui l’abraç
esbalaït. La mà
se’t vincla lluny. Un peu
et prem la cara.
……………….Veus
que ella no el llegirà
com tu, l’ideograma
de l’instant, el traç d’esma
que us estreny aquest nus?
Ella calca un fantasma.
Tu compliques records.
Riu d’haver-ho gosat.
Rius que vulgui, flexible,
resseguir-los amb tu.

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)


SIGNO

¿Qué pincel de oriente
obedecéis, que os dibuja
un signo de caricia?
Líneas de un cuerpo y otro
no se separan. Dejad
que os llegue el abrazo
atónito. La mano
se te dobla lejos. Un pie
te presiona la cara.
……………….¿No ves
que ella no lo leerá
como tú, el ideograma
del instante, el trazo de rutina
que os estrecha este nudo?
Ella calca un fantasma.
Tú complicas recuerdos.
Ríe de haberlo osado.
Ríes de que quiera, flexible,
reseguirlos contigo.

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario