BOIRA de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

 

BOIRA

Molt abans que te'ls tornis vella i grisa,
l'ombra del núvol meu damunt l'estesa
de natura i conreu: la teva terra,
com un floc lleu de cendra, imperceptible
….per tots ells, però encara no per tu,
quan se l'endugui un últim pàl.lid vent
s'arrissarà convulsa per l'adéu,
i et deixarà el record d'un fred caduc.
….Sé com, després, se'ls obriran les vies
del sol, quan, dins la múltiple sorpresa
de fulles nobles, els fibli l'orella
l'àgil flauta infernal del teu migdia.
….Ho sé jo, que ara emboiro el teu profund
crepuscle matinal. Tot desesper
d'alçar-me, m'emparraco en esbarzers
i omplo de plor còrrecs d'incertitud. 

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

NIEBLA

Mucho antes de que te les vuelvas vieja y gris,
la sombra de mi nube sobre la extensión
de naturaleza y cultivo: tu tierra,
como un leve copo de ceniza, imperceptible
….para todos ellos, pero aún no para ti,
cuando se la lleve un último pálido viento
se rizará convulsa por el adiós,
y te dejará el recuerdo de un frío caduco.
….Sé cómo, después, se les abrirán las vías
del sol, cuando, dentro de la múltiple sorpresa
de nobles hojas, les aguijonee el oído
la ágil flauta infernal de tu mediodía.
….Lo sé yo, que ahora anieblo tu profundo
crepúsculo matinal. Del todo desespero
de levantarme, me emparro en zarzas
y lleno de llanto torrentes de incertidumbre.

 

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

(Versión de Pedro Casas Serra)