KORE de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

KORE

Somriu cada vegada
que una altra cosa d'ella
mereix un amor teu.
Somriu quan tu surts d'ella
i es torna a cloure intacta.
Somriu d'una tendresa
que no us suplicarà
(tu, amb el teu món àvid)
que li'n digueu bondat,
i a penes endevines
com s'absorbeix. Encara
li cal sumar-se. Encara
va naixent el seu cos. 

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)


KORE

Sonríe cada vez
que otra cosa de ella
merece un amor tuyo.
Sonríe cuando tú sales de ella
y se vuelve a cerrar intacta.
Sonríe por una ternura
que no os suplicará
(tú, con tu mundo ávido)
que la llaméis bondad,
y apenas adivinas
como se absorbe. Aún
le hace falta sumarse. Aún
va naciendo su cuerpo.

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

(Versión de Pedro Casas Serra)