miércoles, 23 de diciembre de 2020

PERDÓ de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

PERDÓ

Amor, t'he demanat perdó
massa vegades, fins que has vist
l'argúcia del cor trampós:
del teu perdó se'n fa permís.
…."Perdó d'haver-te'n demanat".
Una altra espurna se t'encén
i zigzaga per cent miralls
de suplicat consentiment.
….Una baixa màgia vol
enlluernar-te, i ha aixecat
(mangres i verds) un barracot
d'una fira suburbial.
….Amor, no hi entris. Infidel
ajudant del mal histrió,
el cor, et lliuro descobert
el seu truc d'implorar perdó.
….Amor, perdó. Perdó per mi.
Un últim perdó sense encant,
no un projecte dels vidres vils,
el frau que per tu vam muntar.
….I encara més. Perdó, perdó
per ara, per aquest moment
que el llampegueig desficiós
m'ha fet témer que t'enganyés.
….Jo que no sé deixar el servei,
massa fàcil, del cor absurd,
he oblidat (oi que ho comprens?)
com ets real, com vius en tu. 

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)


PERDÓN

Amor, te he pedido perdón
demasiado veces, hasta que has visto
la argucia del corazón tramposo:
de tu perdón hace permiso.
…."Perdón de habértelo pedido".
Otra chispa se te enciende
y zigzaguea por cien espejos
de suplicado consentimiento.
….Una baja magia quiere
deslumbrarte, y ha levantado
(almagres y verdes) un barracón
de feria suburbana.
….Amor, no entres. Infiel
ayudante del mal histrión,
el corazón, te entrego descubierto
su truco de implorar perdón.
….Amor, perdón. Perdón por mí.
Un último perdón sin encanto,
no un proyecto de los vidrios viles,
el fraude que por ti montamos.
….Y todavía más. Perdón, perdón
por ahora, por este momento
que el relampagueo desazonador
me ha hecho temer que te engañara.
….Yo que no sé dejar el servicio,
demasiado fácil, del corazón absurdo,
he olvidado (¿verdad que lo entiendes?)
qué real eres, cómo vives en ti.

 Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario