PER JOSÉ MARÍA VALVERDE de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

PER JOSÉ MARÍA VALVERDE

Oh, aquests que peonen, encantats
súbdits d’un rei de Babilònia!
Cap aigua viva no et demanen. Van
a la seva: pols, i l’ofec segur de parsimònia.
….Ara, ni tu no vulguis beure. Deixa´t només
empassar. La negror d’ésser sol. Tres dies
plega-t’hi, groc roent com un metre de fuster.
Serem potser escopits a mar? Un gran migdia?

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)


PARA JOSÉ MARÍA VALVERDE

¡Oh, estos que trabajan, encantados
súbditos de un rey de Babilonia!
No te piden una agua viva. Van
a lo suyo: polvo, y seguro ahogo de parsimonia.
….Ahora, ni siquiera tú quieras beber. Déjate solo
tragar. La negrura de estar solo. Pliégate
tres días, amarillo candente como metro de carpintero.
¿Seremos quizá escupidos al mar? ¿Un gran mediodía?

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968) 

(Versión de Pedro Casas Serra)