ELS ARISTÒCRATES de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

ELS ARISTÒCRATES

Oh Borges, Lowell, oh patricis
americans! Teniu la vostra
història tan prop, i us viu el fàstic.
Tinc història prop. En tinc el fàstic.
….No sabré escriure els detallats poemes
que us escriviu. El fàstic meu
(fet vell perquè ningú no en diu la història),
com els turmells d'una nena gitana,
potser em deixa ser pell i vida sota el brut,
però sóc agrisat, i només parlo
de generalitats, com un plebeu
que mai no va escoltar, frescos i lents,
els records de les dones dins la casa
densa, i que va buidat: un pou de por. 

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)


LOS ARISTÓCRATAS

¡Oh Borges, Lowell, oh patricios
americanos! Tenéis vuestra
historia tan cerca, y os habita el asco.
Tengo historia cerca. Tengo el asco.
….No sabré escribir los detallados poemas
que os escribís. Mi asco
(envejecido porque nadie cuenta la historia),
como los tobillos de una niña gitana,
quizás me deja ser piel y vida bajo la suciedad,
pero estoy grisáceo, y hablo solo
de generalidades, como un plebeyo
que nunca escuchó, frescos y lentos,
los recuerdos de las mujeres dentro de la densa
casa, y que va vacío: un pozo de miedo.

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

(Versión de Pedro Casas Serra)