miércoles, 10 de febrero de 2021

MAÏTRESSE DE POËTE de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

MAÏTRESSE DE POËTE

Un brut desfici. Com, només un ritme,
si el ritme ens fa d’ofici? Ara, vells,
reclamem més. I diem: quan la vida
volia imitar l’art, érem cadells.
….Però no té remei. Què pot la nova
mà que estrenyem, sinó calcar records?
Els versos que ell ha pres d’aquesta noia
són immortals fins a la nostra mort.
….S’hi assembla massa, doncs, i no té forma
ni lloc de cos. Un ritme despullat.
Marca del talent dur. I quina angoixa,
d’enveja o de menyspreu, ens va burlant!
….Pensem que és vil qui deixa vida buida?
No, tan morals no ho som. O no creiem
que ell xuclés res. És ella, merescuda
al  cap dels anys i d’obstinada fe,
….que li va fer present el que ell, com neci,
anava creant ja quan era fals.
Un averany ens turmenta. Que el mèrit
se sent ben poc feliç, recompensat.
….Va poder veure el seu estil de creure.
I sí, va escriure molt millor que mai.
S’hi havia compromès. Quan la va perdre
devia ser com acabar un poema
i publicar-lo i cridar l’èxit.
…………………………..“Wyatt
ha traspassat al rei Anna Bolena”.

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)


MAÏTRESSE DE POËTE

Una sucia desazón. ¿Cómo, solo un ritmo,
si el ritmo nos hace de oficio? Ahora, viejos,
pedimos más. Y decimos: cuando la vida
quería imitar el arte, éramos cachorros.
….Pero no tiene remedio. ¿Qué puede hacer la nueva
mano que estrechamos, sino calcar recuerdos?
Los versos que él ha tomado de esta muchacha
son inmortales hasta nuestra muerte.
….Pues se parece demasiado, y no tiene forma
ni lugar de cuerpo. Un ritmo desnudo.
Marca del duro talento. ¡Y qué angustia,
de envidia o de desprecio, nos va burlando!
….¿Pensamos que es vil quién deja vida vacía?
No, tan morales no somos. O no creemos
que él chupara nada. Es ella, merecida
al final de los años y de fe obstinada,
….quien le descubrió lo que él, necio,
iba creando ya cuando era falso.
Un augurio nos atormenta. Que el mérito
se siente muy poco feliz, recompensado.
….Pudo ver su estilo de creer.
Y sí, escribió mucho mejor que nunca.
Se había comprometido. Cuando la perdió
debía de ser como acabar un poema
y publicarlo y vocear el éxito.
………………….…………..“Wyatt
ha traspasado Anna Bolena al rey”.

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968) 

(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario