sábado, 6 de febrero de 2021

CANÇÓ IDIOTA de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

CANÇÓ IDIOTA

Any de distrets Any trenta-vuit
Havien prohibit la platja
i ens anàvem a banyar nus
lliscant per sota una alambrada
Vaig aprendre de fer l'amor
a l'ombra dels pins de Pedralbes
quan roncaven els camions
portant barques a passar l'Ebre
Les barques de la Costa Brava
van fer camí van travessar
molts pobles de pagès tota una
ciutat de cinquena columna
Per acabar van passar l'Ebre
Ni elles no s'ho esperaven
Any trenta-vuit Any de distrets
Vaig fer l'amor Vaig tenir platja
Les barquetes van passar l'Ebre
i en un avió corrugat
vaig aterrar vora Toulouse
el dia just que Daladier
per reservar-me pau francesa
no empalmava amb la nostra guerra
i jo em veia partit pel mig
Un any sencer viscut al dia
Or d'una llum So de clarins
Un filferro de record dolç
em talla aquest espès d'un dia
del mantegós seixanta-dos
Any trenta-vuit L'any més maldestre
i jo hi vaig aprendre de viure
Quin rosat embull d'entrecuix
Any de distrets Any trenta-vuit 

 

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)


CANCIÓN IDIOTA

Año de despistados Año treinta y ocho
Habían prohibido la playa
e íbamos a bañarnos desnudos
deslizándonos por debajo de una alambrada
Aprendí a hacer el amor
a la sombra de los pinos de Pedralbes
cuando roncaban los camiones
llevando barcas a pasar el Ebro
Las barcas de la Costa Brava
viajaron atravesaron
muchos pueblos de campesinos  toda una
ciudad de quinta columna
Para acabar pasaron el Ebro
Ni ellas se lo esperaban
Año treinta y ocho Año de despistados
Hice el amor Fui a la playa
Las barquitas pasaron el Ebro
y en un avión apocado
aterricé cerca de Toulouse
justo el día en que Daladier
para reservarme paz francesa
no empalmaba con nuestra guerra
y yo me veía partido por la mitad
Un año entero vivido al día
Oro de una luz Sonido de clarines
Un alambre de dulce recuerdo
me corta esta densidad de un día
del mantecoso sesenta y dos
Año treinta y ocho El año más torpe
y yo aprendí de vivir
Qué rubia maraña de muslos
Año de despistados Año treinta y ocho

 

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

(Versión de Pedro Casas Serra)

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario