BABEL
I
tot el món era d’uns vells, quan l’únic seu
eren els seus
vint anys, el vell celler. La mà
de Gorkiy. L’any setze (un
any abans
de quasi tot), la mà que salva-guarda per
després.
….Complert l’any, oh tenir mitja vida al davant
seu!
Oh tan viscuda mitja vida! Al blanc
Denikin, l’aigua
li puja fins al coll (i Lev
Pilaev me la deia encara). Potomu
chto ya -
….Revolutsiya! Del dret a escriure
malament,
oh no voler-ne saber res! Tan clars
que vénen
mots, els justos. Però l’ànec també, el sever,
li diu el
seu craniet a fer-se’l aixafar
….sota la bota.
………………“Que
dius? L’ànec primer,
i dius que havies fet vint-i-sis
anys?
Són ben bé els teus mots justos? El celler
d’abans,
era al carrer de Pushkin? Ah,
….vols ara poder escriure
malament?”.
………………………………………….No
et van deixar
que fossis menys que tu no eres, i les
cegues
pixeres de mots morts que tu aixafaves
pels pous del
celler últim, la Dolenta
….ens els ha mort de mort bona: la
prosteyshchee
iz umeniy – umen’e ubit’
cheloveka.
Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)
BABEL
Y todo el mundo era
de unos viejos, cuando lo único suyo
eran sus veinte años, la
vieja bodega. La mano
de Gorki. El año dieciséis (un año
antes
de casi todo), la mano que salvaguarda para
después.
….Cumplido el año, ¡oh tener media vida delante
suyo!
¡Oh tan vivida media vida! Al blanco
Denikin, le
sube el agua hasta el cuello (y Lev
Pilaev aún me la decía).
Potomu chto ya -
….Revolutsiya! ¡Oh no querer saber
nada
del derecho a escribir mal. Tan claras
como llegan
palabras, las justas. Pero el pato también, el severo,
le dice
su craniecito a hacérselo aplastar
….bajo la
bota.
………………“¿Qué dices? ¿El pato primero,
y
dices que habías cumplido veintiséis años?
¿Son realmente
tus palabras exactas? ¿La bodega
de antes, estaba en la calle
Pushkin? ¿Ah,
….quieres ahora poder escribir
mal?”.
……………………………………….No te
dejaron
que fueras menos de lo que eras, y las ciegas
meadas
de palabras muertas que tú aplastabas
por los pozos de la
última bodega, la Mala
….nos las ha matado de buena muerte:
la prosteyshchee
iz umeniy – umen’e ubit’ cheloveka.
Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)
(Versión de Pedro Casas Serra)
No hay comentarios:
Publicar un comentario