viernes, 19 de febrero de 2021

BABEL de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

BABEL

I tot el món era d’uns vells, quan l’únic seu
eren els seus vint anys, el vell celler. La mà
de Gorkiy. L’any setze (un any abans
de quasi tot), la mà que salva-guarda per després.
….Complert l’any, oh tenir mitja vida al davant seu!
Oh tan viscuda mitja vida! Al blanc
Denikin, l’aigua li puja fins al coll (i Lev
Pilaev me la deia encara). Potomu chto ya -
….Revolutsiya! Del dret a escriure malament,
oh no voler-ne saber res! Tan clars
que vénen mots, els justos. Però l’ànec també, el sever,
li diu el seu craniet a fer-se’l aixafar
….sota la bota.
………………“Que dius? L’ànec primer,
i dius que havies fet vint-i-sis anys?
Són ben bé els teus mots justos? El celler
d’abans, era al carrer de Pushkin? Ah,
….vols ara poder escriure malament?”.
………………………………………….No et van deixar
que fossis menys que tu no eres, i les cegues
pixeres de mots morts que tu aixafaves
pels pous del celler últim, la Dolenta
….ens els ha mort de mort bona: la prosteyshchee
iz umeniy – umen’e ubit’ cheloveka.

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)


BABEL

Y todo el mundo era de unos viejos, cuando lo único suyo
eran sus veinte años, la vieja bodega. La mano
de Gorki. El año dieciséis (un año antes
de casi todo), la mano que salvaguarda para después.
….Cumplido el año, ¡oh tener media vida delante suyo!
¡Oh tan vivida media vida! Al blanco
Denikin, le sube el agua hasta el cuello (y Lev
Pilaev aún me la decía). Potomu chto ya -
….Revolutsiya! ¡Oh no querer saber nada
del derecho a escribir mal. Tan claras
como llegan palabras, las justas. Pero el pato también, el severo,
le dice su craniecito a hacérselo aplastar
….bajo la bota.
………………“¿Qué dices? ¿El pato primero,
y dices que habías cumplido veintiséis años?
¿Son realmente tus palabras exactas? ¿La bodega
de antes, estaba en la calle Pushkin? ¿Ah,
….quieres ahora poder escribir mal?”.
……………………………………….No te dejaron
que fueras menos de lo que eras, y las ciegas
meadas de palabras muertas que tú aplastabas
por los pozos de la última bodega, la Mala
….nos las ha matado de buena muerte: la prosteyshchee
iz umeniy – umen’e ubit’ cheloveka.

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario