Prínceps centaures,
per les escales
ascensionals del somni,
salvats els cims,
on l'esclatant
triomf del groc
ja dóna senyoria
a la blancor,
se m'emporten.
Els savis ulls
em deixen sol,
molt lluny del bosc,
lluny de l'adéu
de l'últim arbre.
Suprema neu,
l'oblit.
I jo, tot sol,
complit
destí,
només amb mi
i amb l'àguila.
Salvador Espriu
XXVIII
Príncipes centauros,
por las escaleras
ascendentes del sueño,
salvadas las cumbres,
donde el brillante
triunfo del amarillo
ya da señorío
a la blancura,
se me llevan.
Los sabios ojos
me dejan solo,
muy lejos del bosque,
lejos del adiós
del último árbol.
Suprema nieve,
el olvido.
Y yo, a solas,
cumplido
destino,
sólo conmigo
y con el águila.
Salvador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)
No hay comentarios:
Publicar un comentario