viernes, 9 de agosto de 2013

"Final del laberint. Poema XXVII", de Salvador Espriu

XXVII

Quan ja sigui feliç
somni de prades altes,
cavalls s'arboraran
saludant-me.

Cel dels cavalls. Venien
enllà de galopades
victòries, per clarins
obeïts de batalla.

Pasturen llibertat,
herbes de sol, les albes,
les tardes sense nit,
tota la llum guanyada.

Per cavalcats camins
ambladors de tornada
en pau m'acolliran
savis ulls de centaures.

Salvador Espriu


XXVII
Cuando ya sea feliz
sueño de praderas altas,
caballos se encabritarán
saludándome.

Cielo de los caballos. Venían
más allá de galopadas
victorias, por clarines
obedecidos de batalla.

Pacen libertad,
hierbas de sol, los amaneceres,
las tardes sin noche,
toda la luz ganada.

Por cabalgados caminos
ambladores de vuelta
en paz me acogerán
sabios ojos de centauros.

Salvador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario