Abelles. Tot l'eixam
tancava dintre l'arna.
És el fonell del buc
de pedra molt pesada.
La terra del bancal
la son dels bous llaurava.
Espona has de bastir
de pedra perdurable.
Amb sang he volgut fer
una cançó de marbre.
I l'esborra la pluja,
paraula per paraula.
La llosa de l'oblit
a poc a poc va caure.
Ni el llarg plorar dels morts
mai més no podrà alçar-la.
Salvador Espriu
XXI
Abejas. Todo el enjambre
encerraba dentro de la colmena.
Es la tapa de la colmena
de piedra muy pesada.
La tierra del bancal
el sueño de los bueyes labraba.
Margen tienes que construir
de piedra perdurable.
Con sangre he querido hacer
una canción de mármol.
Y la borra la lluvia,
palabra a palabra.
La losa del olvido
despacio cayó.
Ni el largo llorar de los muertos
podrá jamás levantarla.
Salvador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)
No hay comentarios:
Publicar un comentario