" Rellotge de sol" de Màrius Torres

("Nisi signo serenas")

A la Maria

Marca d'ombre que et mous al pas de l'univers,
al mur antic i dolç rodant de segle en segle,
sobre un Temps que en nosaltres és fútil i divers,
només la llum és la teva regla.

Tu mesures la glòria de la llum al zenit,
la canviant carícia dels angles, la segura
fidelitat d'un ordre que va de l'infinit
fins a la teva pàtina obscura,

Però ignores què duren l'ombra, la nit, l'acord
dels núvols i del torb on la tempesta bleixa;
l'instant de desesper que al fons del nostre cor
és més llarg que la vida mateixa!

Ah, qui pogués com tu, mogut per Sol més alt,
no mesurar tampoc les tenebres avares,
si en la pedra roent del nostre cor mortal
totes les hores no han de ser clares!

Màrius Torres (18 de juliol, 1939)


Reloj de sol

Zona oscura que avanzas al son del universo,
rodando el muro antiguo un siglo tras de otro,
sobre un Tiempo en nosotros tan fútil y diverso,
solamente la luz es tu medida.

Tú señalas la gloria de la luz en su cenit,
la cambiante caricia de los ángulos muertos,
la lealtad de un orden que va del infinito
hasta tu oscura pátina.

Pero ignoras que dura la noche y el cruzarse
de nubes, la tormenta en que jadea el viento;
¡el instante de angustia que en el fondo del pecho
es más largo que la vida misma!

¡Quién como tú pudiera, reloj de un Sol más alto,
no contener tampoco las tinieblas avaras,
si en la caliente piedra de nuestro corazón
todas las horas fuesen claras!

Màrius Torres
(Versión de Pedro Casas Serra)