"Pelegrins" de Màrius Torres

No ens aturem als temples on altres pelegrins
arriben al llindar de la teva presència.
No volem la teva ombra; volem la teva essència,
Pare de l'infinit que tots portem a dins.

Ell s'emporti aquests cors que no fan resistència
a buscar-te, invisible com l'aire dels camins.
Perquè sabem qui som, o Terme dels destins,
et sentim sobretot en la nostra impotència.

Sabem que en aquest món no arribarem a Tu.
Però l'ardent impuls de fe que se'ns enduu
més enllà dels altars, els claustres i les aules,

murmura en la nuesa del nostre temple intern
un himne que és un eco del teu silenci etern
-o Tu que ets més enllà de les nostres paraules!

Màrius Torres (21 de febrer, 1939)


Peregrinos

No paramos en templos donde otros peregrinos
llegan hasta el umbral de tu presencia.
No queremos tu sombra; pretendemos tu esencia,
Padre del infinito que todos percibimos.

LLévese Él nuestros pechos que no hacen resistencia
a buscarte, invisible, como aire del camino.
Porque nos conocemos, Término del destino,
te sentimos aún más, dada nuestra impotencia.

Sabemos que en el mundo nunca te alcanzaremos.
Pero el ardiente impulso de fe que nos arrastra
más alla de las aras, los claustros y las aulas,

murmura en el vacío de nuestro templo interno
un himno que es un eco de tu silencio eterno
-¡oh Tú que estás más lejos de las simples palabras!

Màrius Torres
(Versión de Pedro Casas Serra)