"L'esfinx interior" de Màrius Torres

"Endevina o et devora".

L'esfinx sorgia un temps a l'hora violeta
del vespre, quan ressona tot trepig vagabund.
Barrant el pas als caminants, feroç, adreta,
proposava l'enigma amb un somriure immund...

Ara el vespre s'adorm, cansat, damunt la terra
i el vell monstre s'ha fos en la pols dels camins.
Nit enllà, qui camini vers la pau o la guerra,
no trobarà l'esfinx si no la porta dins.

-Si no sent, a les creus de la carrera dura
que dins la nostra ment segueix el pensament,
l'íntim espant de la teva presència obscura,
o monstre que tens ànima, o bèstia somrient

que muda, amb una immòbil mirada cristal.lina,
repeteixes l'enigma sempre renovellat!
Eternitat: ¿què fas d'aquell qui no endevina
i davant teu és com un ocell embruixat?-

Màrius Torres (Agost, 1941)


La esfinge interior

"Adivina o te devora."

La esfinge surgía un tiempo a la hora violeta,
cuando resuena todo pisar de vagabundo.
Frente a los caminantes, amenazante, erguida,
proponía el enigma con sonreir inmundo ...

Ahora la noche duerme, lasa, sobre la tierra
y el monstruo se ha mezclado al polvo del camino.
Noche allá, quien camine por la paz o la guerra,
no encontrará la esfinge si no la lleva dentro.

-Si no, oye, en los cruces de la carrera dura
que en nuestro fuero interno recorre el pensamiento,
el íntimo terror de tu presencia oscura,
¡oh espíritu animado, oh bestia sonriente

que muda, con inmóvil mirada cristalina,
repites el enigma por siempre renovado!
Eternidad: ¿qué haces de aquel que no adivina
y ante ti es como un pájaro embrujado?-

Màrius Torres
(Versión de Pedro Casas Serra)