"Dispars de caçadors sobtant la tarda clara!" de Màrius Torres

Dispars de caçadors sobtant la tarda clara!
Vet aquí que l'estiu -un altre estiu- és mort.
Floriren lli i espígol; el bruc és rosa encara.
Han groguejat els oms de cara al nord.

I aquesta nit, igual que un somni jove,
el primer fred de l'any, tot blau, ha descendit.
I fresc, altra vegada, com una gresa tova,
el meu ésser s'aviva, ben arraulit al llit.

**

Com cada any repeteix iguals miracles!
Avui el cel serà més alt, més voladís.
Un aire, fatigat de tan verds espectacles,
escamparà un or tènue, activament feliç,

i els llibres tan llegits, la vella confiança
seran tersos i plens com els bons moscatells
que mengem cap el tard i ens omplen d'esperança
com si ni el món ni els homes fossin un any més vells.

Màrius Torres (4 d'octubre, 1940)



¡Tiros de cazadores hieren la tarde clara!
He aquí que este verano -otro verano- ha muerto.
Floreció la lavanda; el brezo es rosa aún.
Han amarilleado los olmos cara al norte.

Y esta noche, al igual que un sueño joven,
el primer frío del año, azul, ha descendido.
Y fresco, una vez más, como una arcilla blanda,
mi ser se reanima, ovillado en la cama.

**

¡Otra vez se repiten iguales los milagros!
Hoy el cielo será más alto y voladizo.
Un aire, fatigado de verdes espectáculos,
sembrará de oro tenue, vivamente feliz,

y los libros leídos, la vieja confianza
serán tersos y plenos cual buenos moscateles
que en la tarde comemos y llenan de esperanza

Màrius Torres
(versión de Pedro Casas Serra)