"Vora la mar, sobre l'arena clara..." de Màrius Torres

Vora la mar, sobre l'arena clara,
l'aigua mor als meus peus.
Mágica riu, i tremola, i encara
plena d'estranyes veus,

desvetlla al fons de la meva peresa
una llarga remor
d'onades mortes. Cançons de tristesa,
paraules de dolor,

crits de passió, recances antigues,
-solada del meu cor!-
Onada del record, quan et deslligues,
safir i porpra i or,

com la veu de l'aigua, única i vària,
venint de molt endins,
el meu passat ressona en la fondària
dels meus cargols marins.

Màrius Torres



Junto a la mar, sobre la arena clara,
muere el agua a mis pies.
Mágica tiembla y ríe, y todavía
llena de extrañas voces,

desvela en mi pereza, en lo más hondo,
un gran rumor
de olas muertas. Canciones de tristeza,
palabras de dolor,

chillidos de pasión, culpas antiguas,
-cosecha de mi pecho!-
Oleada del recuerdo, que al soltarse,
oro, zafiro y púrpura,

como la voz del agua, única y varia,
viniendo de muy hondo,
resuena mi pasado en lo profundo
de un caracol marino.

Màrius Torres
(versión de Pedro Casas Serra)