"Paraules de la mort" de Màrius Torres

Tu, jove moribund que ara m'has dit Amarga,
amargs són els teus llavis per comprendre el meu gust!
Si em trobessis al fons d'una vida més llarga,
quan em diries Dolça també fóres injust.

El meu sabor és fet de milions de vides
que ha apagat el meu bes, obscur en la fredor:
Astres, ànimes, déus. I ara que ets tu que em crides,
seré un instant amarga de la teva amargor...

Gran ocell de silenci, indiferent i muda
germana de la Nit, sobre la carn vençuda
el meu vol és profund i pàl.lid, però breu.

Calmo, amb dits de repòs, la seva última alarma;
però, més que l'angúnia, m'allunya d'aturar-me
la llum d'alba de l'àngel que ve darrera meu.

Màrius Torres



Palabras de la muerte

Tú, joven moribundo que me has llamado Amarga,
amargos son tus labios para entender mi gusto!
Si me hallaras al fondo de una vida más larga,
aún llamándome Dulce también fueras injusto.

Mi sabor está hecho de millones de vidas
que ha apagado mi beso, oscuro en la frialdad:
Astros, ánimas, dioses. Y ahora que tú me llamas,
seré un instante amarga de toda tu amargura...

Pájaro de silencio, indiferente y muda
hermana de la Noche, sobre carne vencida
es mi vuelo profundo, pálido, pero breve.

Con dedos de reposo, calmo su última alarma;
pero, más que el temor, me impide detenerme
la luz de alba del ángel que viene tras de mí.

Màrius Torres
(versión de Pedro Casas Serra)