"Si m'haguessis fet néixer gra de blat..." de Màrius Torres

Si m'haguessis fet néixer gra de blat,
que seria senzill d'arribar a ser una espiga!
Llucar, créixer, florir en l'aire assolellat,
entre olivers, en una terra antiga.

Si m'haguessis fet néixer raig de llum,
d'aquesta llum, Déu meu, que a tu no t'enlluerna,
m'hauria estat donat de no triar el meu rumb:
el meu destí fóra una recta eterna.

Però m'has creat home, fecund, fort.
Has obert un camí a la meva mesura,
i a cada instant he de buscar l'estel del nord
en la nit nostra, viva, però obscura.

Tinc por -tinc confiança. Servitud
no hi hauria més dura que la del home lliure
si, tant més fatigat com més s'hagués perdut,
pogués perdre el repòs del teu somriure.

Màrius Torres



¡Si me hubieras creado una simiente,
qué sencillo sería llegar a ser espiga!
Brotar, crecer, florar en el aire soleado,
entre olivos, en una tierra antigua.

Si me hubieras creado rayo-lu z,
del que, Dios mío, a tí no te deslumbra,
me habría sido dado el no elegir mi rumbo:
mi destino sería rectilineo.

Pero me has hecho hombre, fértil, fuerte.
Has abierto un camino a mi medida,
y a cada instante he de buscar mi estrella
en nuestra noche, viva, pero oscura.

Tengo miedo -confianza. Servidumbre
no habría más dura que la del hombre libre
si, más cansado cuanto más perdido,
el descanso perdiera de tu risa.

Màrius Torres
(versión de Pedro Casas Serra)