"El combat dels poetes" de Màrius Torres

¿Qué esperes, esperit distès igual que un arc?
Joan Sales: "Amarint"


Poetes, com l'arquer que es dreça d'entre els morts
i, tibant el seu arc, encara espera vèncer,
en el combat obscur per la nostra remença
tibem els nostres arcs amb un suprem esforç.

Sagitaris damnats, la nostra ànima tensa
dobleguem. És la corda dolorosa que es torç
i paga, sota els dits implacables i forts,
el vol de les sagetes amb la seva sofrença.

Com més dur serà el braç i més potent el puny,
els àgils projectils arribaran més lluny
i serà més daurat el vi de la victòria.

I del nostre esperit, distès igual que un arc,
els versos volaran amb un impuls tan llarg
que es perdran en el cel inútil de la glòria.

Màrius Torres



El combate de los poetas

¿Qué esperas, espíritu distendido cual arco?
Joan Sales: "Amarint"

Poetas, como arquero que se alza entre los muertos
y, tensando su arco, aún espera vencer,
en el combate oscuro por nuestra redención
tensemos nuestros arcos con un supremo esfuerzo.

Sagitarios convictos, nuestra ánima tensa
doblamos. Es la cuerda penosa que se tuerce
y lanza, bajo dedos implacables y fuertes,
el vuelo de las flechas con su padecimiento.

Cuanto más duro el brazo y más potente el puño,
las ágiles saetas alcanzarán más lejos
y será más dorado, de la victoria el vino.

Y desde nuestro espíritu, distendido cual arco,
los versos volarán con impulso tan grande
que salvarán el cielo inútil de la gloria.

Màrius Torres
(versión de Pedro Casas Serra)