"Cloé a l'estany" de Màrius Torres

Arran de l'escuma de l'estany s'atura
Cloé la dolça, nua com el cel;
només la llum de l'alba, tènue com un vel,
i un raig de sol nuat a la cintura.

Van als seus peus les ones, amb mesura,
com un batec immortal i fidel.
I Cloé veu, miracle paral.lel,
sobre el aigua el seu cos de llum que sura.

Tan bella es veu en l'innocent estany,
que, com un cigne, llisca pel miratge
i entra, amorosa, dins la seva imatge.

Però no es troba... I en el desengany,
més decebuda com més es desitja,
ràpida fuig i tot el prat esquitxa.

Màrius Torres



CLOE EN EL ESTANQUE

Junto a la espuma del estanque llega
Cloe la dulce, nuda como el cielo;
sólo la luz del alba, como un velo,
y un rayito de sol en la cintura.

Van a sus pies las olas, con mesura,
cual un latido inmortal y sincero.
Y Cloe ve, milagro paralelo,
sobre el agua flotar su cuerpo claro.

Se ve tan bella en el cándido estanque,
que, como un cisne, corre por el vidrio
y entra, amorosa, dentro de su imagen.

Mas no se encuentra... Y en el desengaño,
más descontenta cuanto más se anhela,
rápida huye, el prado salpicando.

Màrius Torres
(versión de Pedro Casas Serra)