domingo, 26 de mayo de 2019

"Cadell enjogassat, manyac i esquerp..." de Maria-Mercè Marçal (La germana, la extranjera, 1981-1984)

Cadell enjogassat, manyac i esquerp,
que m’ensenyes les dents totes de llet
però amb les puntes vives i esmolades
sense escaçar, i els ulls de bat a bat,
rebecs cada vegada que t’assenyalo límits!
Com embridar-te si tu em fas tornar
al món indòmit, l’espai sense fites,
on la lluita i el joc són u, i la sang
se’m fa petita com tu, i se’m desboca!
¿Com prendria el fuet del domador
que, malgrat tot, guardo dins de l’armari
entre d’altres disfresses i oripells?
Deixeu-me ser cadell sols un instant
i llençaré ben lluny, ben lluny les claus!

Maria-Mercè Marçal (La germana, la extranjera, 1981-1984)


¡Cachorro juguetón, cariñoso y arisco,
que me enseñas los dientes de leche
pero de puntas agudas y afiladas
sin recortar, y los ojos de par en par,
reacios cada vez que te señalo límites!
¡Cómo embridarte si tú me haces volver
al mundo indómito, al espacio sin hitos,
donde la lucha y el juego son lo mismo, y la sangre
se me vuelve pequeña como tú, y se me desboca!
¿Cómo cogería el látigo de domador
que, sin embargo, guardo dentro del armario
entre otros disfraces y oropeles?
¡Dejadme ser cachorro solo un instante
y tiraré lejos, muy lejos las llaves!

Maria-Mercè Marçal (La germana, la extranjera, 1981-1984)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario