"Llibre d'amic", XII, de Joan Vinyoli

Vam arribar al peu d'una ardent muntanya
i allà vam caure de genolls
i vam abaixar el cap
i ajuntàrem les mans perquè sentíem
fer-se en nosaltres de tal manera l'inaccessible,
l'il.limitat, el sense nom, que no podíem
fer res més que abismar-nos
a considerar el passar de l'un per l'altre
cap a la fi del moviment
que incessantment ens naixia.

JOAN VINYOLI


XII

Llegamos al pie de una ardiente montaña
y allá caímos de rodillas
y agachamos la cabeza
y juntamos las manos porque sentíamos
hacerse en nosotros de tal manera lo inaccesible,
lo ilimitado, lo sin nombre, que no podíamos
hacer nada más que abismarnos
a considerar el pasar del uno por el otro
hacia el fin del movimiento
que incesantemente nos nacía.

JOAN VINYOLI
(Versión de Pedro Casas Serra)