Era en el fons del corredor
que ens aturàvem
perquè la nit ens oprimia.
Llavors vàrem mirar pels finestrals la nit
i vàrem veure els impossibles llunys
cremant i el negre riu
que inunda els camps de la foscor primera.
JOAN VINYOLI
V
Era en el fondo del corredor
donde nos parábamos
porque la noche nos oprimía.
Entonces miramos por los ventanales la noche
y vimos los imposibles lejanos
quemando y el negro río
que inunda los campos de la oscuridad primera.
JOAN VINYOLI
(Versión de Pedro Casas Serra)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario