"Cants d'Abelone", (I), de Joan Vinyoli

Atura el vol, eixampla't, Orió,
crea més nit; que pugui perdre's
en ella aquesta vida que s'ha fet
tot d'una en mi.
                        Dret en el vent, no precipitis, dia,
la llum, deixa'm encara estar
no sabent res, mirar les inquietes
palmeres, mirar, cega, el vent, el clar
d'aquesta nit amb foc i pes d'estrelles
girant dins meu.
                        Ventura certa
d'un plor d'infant salvat a la ribera
del temps, com entre joncs, Moisès en el cistell.

JOAN VINYOLI


(I)

Detén el vuelo, ensánchate, Orión,
crea más noche; que pueda perderse
en ella esta vida que se ha hecho
de pronto en mí.
                        De pie en el viento, no precipites, día,
la luz, déjame estar aún
sin saber nada, mirar las inquietas
palmeras, mirar, ciega, el viento, el claro
de esta esta noche con fuego y con peso de estrellas
girando en mi interior.
                                Ventura cierta
de un llanto de niño salvado en la ribera
del tiempo, como entre juncos, Moisés en el cesto.

JOAN VINYOLI
(Versión de Pedro Casas Serra)