domingo, 31 de marzo de 2019

"El meu ventre és el món: de fora estant..." de Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)

IX

A l’Adela, llevadora
al punt on lleva la sal

El meu ventre és el món: de fora estant
vetllo el creixent d’amor que ara l’habita.
Cels sense orgull maduren la collita
- hort clos de fruita oberta al nou tombant -.

Sé que hi ha arrels clavades al foscant
- laberint d’aigua i set -. I sé la fita
- sal revolta, trasbals on tot em cita -
cap on roda el futur, vestit d’imant.

L’hora vibrant, la que ara em serva el pou,
m’ha d’esfondrar brocal i ombra cansada
perquè es confonguin astres, mar i rou.

I, covat per tanta aigua trasbalsada,
del cor vell d’aquest ou naixerà, nou,
un altre món amb la fruita badada.

6 de març / 30 de novembre 1980

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)



IX

A Adela, comadrona
en el lugar donde leva la sal

Mi vientre es el mundo: desde fuera
velo el creciente de amor que ahora lo habita.
Cielos sin orgullo maduran la cosecha
- huerto cerrado de fruta abierta al nuevo giro -.

Sé que hay raíces clavadas en el atardecer
- laberinto de agua y sed -. Y sé el hito
- sal revuelta, trasiego donde todo me cita -
hacia donde rueda el futuro, vestido de imán.

La hora vibrante, la que me guarda el pozo,
ha de derribar brocal y sombra cansada
para que se confundan astros, mar y rocío.

E, incubado por tanta agua trastornada,
del corazón viejo de este huevo nacerá, nuevo,
otro mundo con la fruta embelesada.

6 de marzo / 30 de noviembre 1980

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario