jueves, 14 de marzo de 2019

"He desat al calaix la ruda: se’m podria" de Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)

VI

A Magda Marçal

He desat al calaix la ruda: se’m podria
a les butxaques i al clos de la falda.
Pels descosits sobreexia, i pels sets…,
i els he embastats amb agullers de pluja.

L’he desada al calaix: potser les arnes
de l’estiu en faran, d’esme, pastura.
Mentre, triomfaran les fulles noves
al jardí aque s’espiga dins de casa.

Si, he desat la ruda i el reclam
que obria portes als cavalls de l’ordre.
I els daus m’han atorgat la clau oberta
de la revolta, el vi de l’aventura.

He desat al calaix la ruda. I he afirmat
la deu des d’on s’esbalça la tempesta de l’heura.

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)


VI

A Magda Marçal

He guardado en el cajón la ruda: se me pudría
en los bolsillos y en el hueco de la falda.
Salía por los sietes y por los descosidos...,
y los he zurcido con hebras de lluvia.

La he guardada en el cajón: quizá las polillas
del verano harán pasto, por rutina.
Mientras, triunfarán las hojas nuevas
en el jardín que crece en mi casa.

Sí, he guardado la ruda y el reclamo
que abría puertas a los caballos del orden.
Y los dados me han otorgado la llave abierta
de la rebeldía, el vino de la aventura.

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario